Danys col·laterals

A la terrassa del Gran Cafè Central, al centre d'Eindhoven, corregeixes, Gaufred Biarnés, l'enèsima versió del teu poema narratiu 'Cants del Challenger'. Dotze mil versos lliures que han de ser la teva consagració com a poeta líric encara inèdit. El senyor Philips, patriarca de la ciutat, amb el seu somriure de conill, et mira gairebé de fit a fit des del seu pedestal una mica estalinista. A la portada del lligall has apuntat «Correcció 03/04/2017». Falten pocs minuts per les dotze del migdia. Fas un glop de la teva Bavaria mig esbravada. T'ennuegues quan una sirena comença a sonar. La cervesa et cau damunt l'original. Ta mare et diu que espavilis i penja el davantal tapant el calendari amb el full del gener i el dia 21 encerclat amb la llegenda '11 anys Gaufred', i que et posis a l'abric i que baixeu de pressa al refugi que fa estona que hi hauríeu de ser, ai senyor, a veure si s'acaba aquesta ditxosa guerra i ens deixen viure en pau! I t'estira carrer de Llovera amunt fins davant del cinema Kursaal, on tot de gent fa cua per entrar.

 

De dins el cafè surt una noia rossa amb una baieta. Intenta eixugar el mecanoscrit però tu li dius, en català, que ni se t'acudeixi. Ella, també en català, et diu que d'acord, d'acord, vostè perdoni, Ausiàs March! Rieu tots dos. Et disculpes. Cada primer dilluns de mes, a les dotze del migdia, fan sonar aquesta alarma. És com un simulacre. Els holandesos saben que si la senten un altre dia que no sigui aquest, s'han de tancar a casa i resar. Et diu ella. S'enrojola una mica. I això del català? Em dic Meike. T'allarga la mà. Plego ara mateix. Agafo la bici, anem a fer un vol i t'ho explico? I és el pare que et diu que no pateixis, jo t'agafo Meike; ja veuràs que és molt senzill anar amb bicicleta, molt més quan te l'ha portat Sinterklaas; no n'estàs contenta d'aquesta bicicleta tan rebonica que t'ha portat Sinterklass, Meike? A la caseta que ha habilitat l'Ajuntament de Reus perquè els autors locals signin les seves obres el dia de Sant Jordi, tu i la teva muntanya de Cants del Challenger que t'has autoeditat gràcies a un Verkami i que per ara ningú ha volgut que signessis, t'hi mores de fàstic. Penses en fa un any, quan amb els pistrins de la liquidació que et van donar en acomiadar-te, havies agafat el primer vol que sortia de l'aeroport de Reus i t'havies enamorat d'una holandesa que havia fet el camí invers deixant enrere un músic carallot de Tarragona.



Se senten botzines i xiulets. Entren a la plaça del Mercadal, tot de persones folrades amb paper d'alumini recitant els teus versos. No se sap gairebé si són astronautes o homes de llauna del Mag d'Oz. Distingeixes la Meike, entre el grup, més que res perquè la panxa ja fa mesos que se li nota. Són els ESCORPORA (Exèrcit Social de Combat Oral Revolucionari Poètic Obert Regenerador Antidogmàtic) que lidera la Meike. Et vols morir. Els avions italians provinents de Mallorca han començat a bombardejar les naus de l'Escola del Treball, on es fabriquen els xatos republicans. Una bomba cau just a l'entrada del refugi del Kursaal quan molta gent esperava poder-hi entrar. Són 39 persones que hi perden la vida, entre ells, la germana de la teva àvia i el seu fill Gaufred.



La gent a la plaça, sorpresa per la performance, va deixant sols els astronautes que van perdent paper d'alumini pertot i fan que la guàrdia urbana faci acte de presència i no sàpiga si ha de recollir el paper d'alumini que va deixant tota la plaça feta una calamitat o demanar als homes de llauna que deixin estar la seva actuació. Et diverteix veure com la Meike es posa les mans a la panxa, et fa l'ullet, i et desfà dels municipals simulant que va de part quan 93 avions de la Royal Air Force comencen a bombardejar la fàbrica Philips, dedicada a fabricar els aparells de navegació pels nazis, un diumenge al migdia, just el dia de Sant Nicolau (Sinterklaas); el dia que els nens a Holanda, ja han rebut els regals que els ha portat el personatge el vespre abans. Hi moriran 148 civils, entre ells, el germà de l'avi de la Meike i la seva filleta, que es diu igual com la dona a qui ara beses i escoltes l'escampall de versos que alguns encara bramen i que causen algunes víctimes, molt poques.




Comentaris

envia el comentari