Actuacions que eren urgents

 

A mitjans dels anys 90. l'arquòleg Pere Gebellí firmava un article a la revista Reus Directe sobre les actuacions urgents que calia fer en matèria d'arqueologia a la ciutat de Reus. Per casualitat l'escrit m'ha tornat a caure a les mans i constato que, o bé no s'ha fet res del que era urgent de fer, o en tot cas, no s'ha explicat prou. Malauradament em sembla que el boom immobiliari que hi va haver uns anys més tard va llaurar qualsevol vestigi arqueològic. En tot cas, faig memòria d'aquesta proposta que es va fer i que trobo que hauria estat una gran cosa, ara que parlem tant de Reus i del seu patrimoni que, al meu entendre, va més enllà dels quatre símbols que idolatrem.

 

Recreació arquitectònica de la Torre de Jaume Fort | Dibuix de Pere Gebellí

Actuacions urgents, de Pere Gebellí Borràs, Arqueòleg. Reus Directe. 

L'existèncja d'elements dinterès històric i arqueològic no és una exclusiva de ciutats veïnes com ara Tarragona, amb notables restes dèpoca romana i medieval. Reus conté, en eI seu subsòl, evidències arqueològiques d'èpoques anteriors que van des de la prehistòria fins a l'edat mitjana. A talI dexemple podem esmentar les troballes del doctor Vilaseca que posaren a la llum restes d'època prehistòrica aI raval de Jesús, 14. També hi ha constància d'una sitja ibèrica a la plaça de la Pastoreta entre d'altres. (No ens centrarem a enumerar totes les trobalIes, ja esmentades en nombroses publicacions, sinó a intentar preveure la Iocalització de punts d'interès per què no siguin destruïts en intervencions urbanístiques futures). CaI advertir que eI creixement de Ia ciutat cap a Ia perifèria, amb la construcció de nous habitatges, pot comportar Ia destrucció de restes arqueològiques de gran valor històric que haurien de ser documentades amb rigor científic abans de Ia seva desaparició irreversible. Resumim, tot seguit, els treballs arqueològics realitzats recentment a Ia ciutat.

 

Carrer de Monterols, 40

AI desembre de 1994 i gener de 1995, I'empresa Codex va reaiitzar una intervenció arqueològica d'urgència aI número 40 del carrer de Monterols, documentant-se !a torre de Jaume Fort del segle XIV, una estructura que, segons els excavadors, era una bestorre: torre oberta al costat d'intramurs (igual que moites de Ies torres de Montblanc i Constantí). La torre constava d'un fonament de maçoneria i calç. L'alçat, del qual es conservaven 3,5 metres, era de maçoneria amb reforç de carreus als angles.

 

Carrer del Mar.

El desembre de 1995 i gener de 1996, Ia URV realitzà una intervenció aI carrer del Mar, on es documentaren restes arquitectòniques anteriors a construcció de I'absis de la Prioral de Sant Pere (s. XVI).La potència de Ia fonamentació de Ies restes documentades i eI tipus de revestiment d'una de Ies cares plantejaren Ia hipòtesi que es tractés dun edifici important.

 

Excavacions futures

Actualment es fan prospeccions arqueo~ògiques a Ia zona del raval del PalIoI, on ja s'han documentat restes arqueològiques del segle XVI. També cal recordar que queden a I'interior de a ciutat un seguit de solars que poden contenir restes arqueològiques d'interès històric, eI principal dels quals creiem que es Iocalitza aI raval de Martí Folguera, 22, on és previsible Ia troballa de restes relacionades amb eI traçat murari de Ia ciutat medieval del seglwe XIV. Un altre lloc d'interès és la partida de terra coneguda com eI Vilar, aI voltant de Ia qual cal preveure que, si no han estat ja arrasades per obres recents, encara hi ha in situ restes d'una vil·la romana de notable interès. Hi ha també solars dins Ia zona més antiga de Reus susceptibles de contindre restes del primer nucli urbà del segle XIl. Quant a obres passades, és Iamentable que, aprofitant Ies obres de restauració de I'enllosat de Ia plaça del Mercada!, no es fessin cales de prospecció per documentar I'estrati grafia existent. Un altre cas de descuit van ser Ies obres realitzades a a plaça de a Pastoreta, fetes sense cap mena de control arqueològic, tot i que sembla que l'any 1950 es van recuperar materials arqueològics d'època ibèrica. Aquests són alguns dels casos que han de conscienciar Ies institucions pertinents (Generalitat, Ajuntament) per preservar, o si més no documentar, eI Ilegat històric de la ciutat. Seria necessari realitzar un inventari exhaustiu, com una Carta Arqueològica Urbana, dels punts d'interès arqueològic que puguin ser afectats per reformes urbanístiques futures i poder realitzar, de manera planificada, Ies intervencions arqueoiògiques pertinents. 




Comentaris

envia el comentari