Balls parlats: som al començament?

El Ball de Marcos Vicente es presenta oficialment | 16

 

El darrer any per mi ha estat molt intens en l'àmbit teatral i més encara en el dels balls parlats. Per parlar dels balls parlats deixeu-me fer un salt molt molt enrere, al segle VIII aC a Grècia, durant les festes Dionísies que es feien entre el març i l'abril, en honor al déu del vi, es cantava, es ballava, es bevia i al moment culminat de la festa, els participants d'enfilaven als carros i anaven pels carrers cantant, fent acudits, bromes i obscenitats amagats amb màscares fetes d'escorça d'arbre. La cosa devia tenir èxit i les bromes i cançons de vi, van passar a ser poemes més o menys improvisats, i un segle més tard, els millors intèrprets ja no estaven dalt d'un carro, sinó en un espai obert, en el qual s'hi pogués reunir la gent al voltant per a escoltar-ho, i ja no només es deien poemes dedicats a Dionís, sinó que també intervenien altres déus i herois. Havia nascut el teatre. 

 

La història es repeteix, molts segles més tard, algunes danses dels seguicis processionals medievals van començar a sortir de les processons per a explicar les seves històries. Alguns ho feien breument i de seguida tornaven a la processó, d'altres, per la seva complexitat, feien la representació sencera en una plaça. Això és el ball parlat, això és el teatre patrimonial de la Catalunya Nova. 

 

El teatre, com als segle VIII aC, com al XVIII dC, com avui serveix per a explicar històries. I als humans ens agrada que ens expliquin històries que ens emocionin, ens commoguin, ens facin riure o ens facin enfotre-nos-en d'algú. Per això els balls parlats tornen a estar vigents, no només a Reus, sinó a tota la seva àrea tradicional, que correspon exactament a la dels castells: Camp i Penedès.

 

En d'altres llocs he parlat del moviment de balls parlats actual i del rigor amb els qual s’estan fent: Vells a Valls, Malcasats a Vilafranca, Sant Joan a Rodonyà, Sant Crist a Salomó, Dames i Vells a Tarragona, etcètera. A banda d’una direcció professionalitzada, tenim uns actors que la majoria no debuten ni tampoc fan d’actor només en un ball parlat. S’entén el ball parlat com un artefacte teatral amb molts aspectes a tenir en compte: text, vers, espai, veu, vestuari, interpretació, direcció... El públic creixent que va a aquestes espectacles fa que no es pugui deixar massa a l’atzar.

Ball del Naixement | Arrelats, imatge cedida

 

Enguany a Reus he col·laborat en tres balls parlats, es diu aviat. El primer va ser el ball del Naixement de Jesús a Betlem, d’aquest en parlo aquí. Evidentment aquest ball surt pels volts de Nadal i és un ball que pot créixer molt. Té la dificultat que és llarg, a cada plaça es representa un text diferent, i per tant, s’hi ha de fer molta feina, però per la seva singularitat pot arribar a ser un element de referència de les festes de Nadal a Reus. En tot cas cal rodatge, com en tots els balls. Una cosa és assajar al local, i l’altra sortir al carrer i interpretar el text mentre cauen quatre gotes i una furgoneta que acaba d’arribar descarrega caixes de tomaques.

 

El segon ball en el qual he participat ha estat el de Marcos Vicente. Aquest ball ha costat com mai, però l’esforç ha estat recompensat pel resultat. Amb la decisió de la comissió de l’Amipa, i a vegades només amb això, hem aconseguit representar al carrer un ball àgil i ben interpretat que es pot seguir sense problemes, sempre que hi hagi una mica de silenci. Això sí que és difícil, sembla que al carrer no puguem callar.

El ball de Marcos Vicente va al Seguici Petit, però no hi ha, ni té perquè haver-hi un Marcos Vicente al Seguici gran. La història de Marcos Vicente es representa el 27 de juny i el 23 de setembre. Seria repetitiu tornar-la a explicar més dies, en tot cas, tenim un corpus de balls parlats llarguíssim si algú s’anima a recuperar-ne cap pel Seguici dels adults. Seria bastant estrany que dos grups diferents representessin el mateix drama. De fet, alguns d’aquesta actors i actrius que han fet el Marcos Vicente ja s’han apuntat a fer teatre al curs vinent. Potser aquests, ara nens, representaran un ball de Criades, Rosaura o Serrallonga d’aquí deu anys.

Dames i Vells al carnaval de Vilanova | Gata Borda

 

El ball de Dames i Vells de Reus enguany ha fet els nous anys i comença a moure’s pel país. Per Carnaval vam ser al Carnaval de Vilanova i dos dies després de Sant Pere a la Fira Mestràlia de Campredó. Tot i que els balls parlats, i més els de la modalitat de malcasats, acostumen a tenir un text molt local, aquest és susceptible de ser adaptat per ser exportat a qualsevol localitat, només es necessita feina extra. L’any que ve en farem deu, segur que la farem grossa.

Enguany també he donat un cop de mà als parlaments del ball de Gitanes i de Pastorets, potser l’any vinent amb més temps podrem polir-ho tot, però una cosa és clara: les danses sobretot han de ballar, i els balls parlats sobretot han d’interpretar. Hi ha connexions claríssimes entre els balls parlats i les danses amb parlaments, però uns tenen actors i els altres tenen balladors.

Mentrestant continuarem treballant pel teatre en la seva modalitat dels balls parlats, de moment ja hi ha més d'una proposta damunt de la taula, caldrà estudiar-les.




Comentaris

envia el comentari