Cal Massó o no

El món de la cultura a Reus es mou, potser a batzegades, però encara és viu. Aquests darrers dies hi ha hagut bastanta polseguera amb la proposta de la CUP de remunicipalitzar Cal Massó. Volia escriure alguna cosa, però el Fito Luri ja ho ha dit molt més clar del que jo ho hagués pogut fer, us en deixo el text que la publicat al seu facebook:

Una imatge del Centre d'Art Cal Massó, on es durà a terme l'exposició. | Centre d'Art Cal Massó

 

«Després de llegir la resposta de la Cup a la seva web i a les xarxes, m'agradaria agrair tots els seus aclariments, ja que el que arriba d'altres fonts no sempre és tota la informació complerta.

 

  

Dit això vull reiterar el que ahir més o menys a aquesta hora vaig dir, és un error, i continua sent una irresponsabilitat demanar que Cal Massó canviï la seva dinàmica, això no vol dir que no estigui a favor de municipalitzar quelcom, però comencem pels fonaments i no per la teulada.

 

 

  

Demanar un espai per a la recerca, producció i difusió de propostes d'art i cultura contemporània multidisciplinar, és una cosa fantàstica, i tant!, però el context ara és totalment diferent, i és aquí on veig la irresponsabilitat, perquè podem caure en el parany de desactivar un espai que ha creat unes sinergies difícilment assumibles moltes vegades, i és que Cal Massó actualment és l'únic espai al centre de Reus on artistes, persones en general poden mostrar les seves creacions d'una manera més o menys digna, ja que els espais municipalitzats molts cops estan subjectes a criteris de programació i fins i tot a opinions subjectives, que fan difícil la programació d'infinitats de propostes. Jo em considero una persona afortunada, puc presentar un disc en un teatre com el Bartrina, companyies de teatre locals també, alguna camerata, alguna banda simfònica, i poques propostes més, sí, és així, poques més, curt i ras.

 

 

  

Llavors, si canviem la dinàmica de cal Massó, que estem fent?, vet aquí perquè considero una irresponsabilitat canviar la dinàmica. Des de Cal Massó la voluntat sempre ha estat fer quelcom amb totes les propostes que arriben mirant que hi hagués benefici per les dues parts, perquè no oblidem que Cal Massó és gestionat per un autònom i les seves despeses (no per l'Amancio Ortega), referent a les condicions irrisòries no recordo interès ni cues per agafar Cal Massó fa quatre anys, era un mas robat.

 

 

  

On aniran a parar totes les propostes que ara es duen a terme a Cal Massó? A sales i espais purament privats? Si és que poden pagar-los, perquè ara la cosa funciona així, vols fer quelcom aquí, paga! Això a Cal Massó no passa i per tant ha esdevingut els darrers anys un motor inesgotable de propostes culturals, propostes que han dut a terme els mateixos creadors sabedors de què Cal Massó és l'únic espai de la ciutat on ho poden fer amb certes garanties i professionalitat. Aquesta és la grandesa que ha aconseguit l'Isaac Albesa, des d'una concessió en un espai públic, el motor són les mateixes persones perquè hi van a gust i confiades, a la CUP hi ha moltes companyes sabedores del món de la cultura i saben el que costa aconseguir això, això ara crec que no ho podem canviar.

  

Ens hem aturat a pensar el buit que deixarà un canvi de dinàmica? Totes les propostes que ara es poden presentar a Cal Massó es quedarien sense espai, perquè a Reus ara per ara no hi ha cap altre espai com cal Massó, i fa quatre anys hi havia un context i ara ni hi ha una altra, i penso que això té prou pes per valorar una proposta, que per petita que sembli en el fons, veuríem que implica a més persones de les que imaginem, el buit seria incalculable.

 

 

  

A Reus encara que no ho sembli, tenim museus!, pot ser que els comencem a mimar d'una vegada i els dinamitzem com es mereixen, perquè no mirem de crear nous espais, hi han espais tancats aptes per infinitats de propostes... Si resulta que Cal Massó és l'espai adient per dur a terme un centre com el que va ser inicialment, va fem-ho!, benvingut sigui tot el que té a veure amb la cultura, però abans no deixem de banda tot el que s'ha creat en el context actual, siguem responsables i abans de res mirem on podrem encabir tot allò que fins ara es feia a Cal Massó, i de la manera que s'ha fet fins ara a Cal Massó.

  

Eus aquí el perquè crido a la responsabilitat, s'han de tenir en compte totes les propostes culturals de la ciutat, totes.

 

 

  

Podríem parlar de la Palma també, gestionada per unes persones que fa més de trenta anys que estan programant música a la nostra ciutat, i que aguanten i mai més ben dit per amor a l'art, perquè allà és impossible fer res per les condicions que hi han instaurades des de l'administració, doncs no volen problemes amb els veïns, la gent de l'AMCA són un clar exemple de constància i treball per oferir cultura a canvi de res (que en aquests espais ningú no es fa ric), i tampoc els cuidem gaire a aquests, i mira que s'ho mereixen.

  

I evidentment no em vull deixar a la gent del Bravium, on crec que no trobaria paraules per definir tot allò que estan fent, en el fons i sobretot, per la nostra ciutat.

  

És curiós oi? Cal Massó (ISAAC ALBESA), la Palma (AMCA), i BRAVIUM, dues concessions i un privat, part important del motor cultural de Reus.

  

I si en comptes de desfer allò que en el fons ha creat la pròpia gent, mirem de crear des de dins noves dinàmiques en el context habitual?, us imagineu una ciutat sense buits culturals?

 

 

  

La qüestió va molt més enllà, d'un lloguer irrisori, una concessió, o la municipalització, per molt d'acord que pugui estar en moltes coses.»

 




Comentaris

envia el comentari