L'Arbre de Maig

El dejuni de l'u de maig a Reus es va recuperar la Festa de l'Arbre de Maig. No cal dir-ho que em sembla una iniciativa entusiasmant. Precisament el 30 d'abril acaba amb la Nit de Walpurgis, la nit de bruixes que precedeix a la plantada de l'Arbre de Maig, una festa comuna en molts racons d'Europa, no fora estrany que hagués estat general i que s'hagi conservat en indrets ben allunyats. També aquesta nit és la de Beltane en els països de cultura celta, tot i que la festa gira al voltants dels focs bonfires més que no pas es basi en la plantada de l'arbre. 

 

gravat de l'arbre de maig | popular

 

A l'estat federal de Baviera, el Maibaum és una tradició força arrelada, en tots els casos la mecànica és molt semblant: Van a buscar l'arbre al bosc, agafen el més alt i el carreguen fins alpoble, allà li treuen l'escorça i el pinten amb els colors blau i blanc bavaresos i pot ser ricament decorat i és hissat. 

Maibaum à Erling | Wikipedia

 

 

Com els bavaresos, els txecs vigilen tota la nit el Maig, o májka en aquest cas, perquè no sigui atacat i fet malbé pels joves dels pobles veïns. A Bèlgica el Meyboom té un caràcter gairebé de festa nacional, i el de Brusel·les va ser reconegut com a patrimoni de la humanitat el 2005, donat que al voltant d'aquest es generen tot un seguit de dinàmiques festives força interessants.

Meyboom | Propaganda d'una cerveseria

 

 

A Suïssa, particularment al cantó de Basilea també trobem aquesta festa, i en molts d'altres indrets, fins i tot alguns entesos també ens parlen de festes semblants al Nepal.

Danse de l'arbre de mai à Liestal, 1953 | Theodor Strübin/Museum.BL, Liestal

 

En molt racons d'Occitània es celebra de diverses maneres, a vegades es planta davant de la porta del batlle, d'una parella que s'ha de casar... També es planta per l'u de maig, o per Sant Joan, i com acostuma a passar, malgrat les fronteres dibuixades sobre el paper, la cultura popular entre Occitània i Catalunya és comunicant i a Catalunya també en trobem un bon nombre de casos.

 

Totes aquestes festes tenen molta variabilitat de formes, però trobem que tenen en comú que el Maig, l'arbre, sempre és conduit des del bosc i plantat al mig de la plaça per una colla de persones, generalment homes. A la recuperada festa del Maig d'Igualada aquest fet també s'ha fet així. Altrament, en ciutats que han volgut mecanitzar la plantada de l'arbre, com a Matadepera, l'oposició ha estat clara, havent-hi fins i tot dos maigs: un plantat amb grua, i l'altre amb força humana. Tot el procés de tallar, transportar i plantar un pi, o qualsevol arbre requereix enginy, treball en equip, coordinació i força, en definitiva, un treball cooperatiu, popular. En poblacions com Canyamars, al Maresme, on part de la població no és originaria de la vila, la celebració agafa un sentit comunitari i de trobada. 

 

Maibaum | wikipedia

 

L'arbre de Maig no és només un arbre plantat, és un arbre que camina. Shakespeare fa esment al «bosc que camina» a Macbeth, un referent que podem trobar també escampat per tot Europa, per exemple al cicle irlandès de Cú Chulainn o a la llegenda de la presa del castell de Mur. Un bosc que camina remet a la col·lectivitat, a la comunitat per sobre de l'individualisme.

La festa de l'Arbre de Maig de Reus pot créixer molt, com un arbre, i per tant un dels reptes a curt i mitjà termini potser hauria de ser el d'organitzar aquesta plantada de l'arbre.




Comentaris

envia el comentari