Incerta glòria

Incerta glòria | Joan Sales

 

Aquest setmana s'entrena l'adaptació al cinema d'Incerta glòria. Encara no l'hem vista, però els que l'hem llegida tenim un sensació partida: D'una banda, estàs satisfet perquè s'hagi adaptat la millor novel·la catalana de tots els temps. D'acord, una de les millors, no seré tan radical a l'hora de posar-ho per escrit. Per altra banda fa una mica de por que no ens abarateixin el monument que és la novel·la. Incerta glòria és molt, i alhora molt poc, cinematogràfica, per una banda les imatges que Sales escriu donen per ser magnífics fotogrames, però l'argument, el pinyol del llibre, és bastant dur i caldrà haver estat un geni per haver-lo pogut filmar.

 

Incerta glòria són tres històries, entrellaçades però explicades en tres blocs, parlo de la novel·la. I el marc és l'horrible Guerra Civil. Per les opinions polítiques que se'n llegeixen, Incerta glòria no pot ser el llibre de capçalera de cap bàndol. Les patums i els mandarins culturals sovint obliden aquesta novel·la, tot i que per la seva genialitat sura per sobre del silenci. Simptomàticament, l'únic llibre de literatura que el Joaquim Mallafrè ens va recomanar en tota la carrera va ser aquest, que quedi clar que ens ensenyava Llengua i no Literatura.

 

Incerta glòria és una autòpsia al bàndol republicà, i explica les històries senzilles del poble que es va quedar encaixonat entre dos piconadores. Incerta glòria és la història que t'explicaven els avis, els jaios del poble, fins i tot l'In memòriam de Gabriel Ferrater. Però Sales, com Ferrater, no poden ser reivindicats per cap bàndol, però sí que poden ser celebrats pels que hi som al mig. Per això espero que no sigui una pel·lícula més sobre la Guerra Civil, sinó sobre el que va passar a la gent que va viure a la Guerra Civil.

 

 

 




Comentaris

envia el comentari