Setge, rendició i matança: Alep i Cambrils

Els atacs del règim sirìà contra els rebels a Alep | ACN

376 Anys després, just pels mateixos dies la bestialitat humana es repeteix. Un ciutat assetjada es rendeix, però els guanyadors no en tenen prou amb la victòria, sinó que volen exterminar els seus enemics. Del que va passar a Cambrils fa 376 anys no en tenim impressions humanes, només cròniques, però el que devien sentir devia ser molt semblant a la desesperació dels darrers d'Alep que podem veure via gairebé en directe per les xarxes socials.

 

La història ens explica que ningú no ajudarà la pobra gent d'Alep. Moriran joves, grans i petits. Europa tornarà a ser un pou de vergonya i no entendrem res quan tinguem atemptats indiscriminats.De fet és sempre el poble el que hi deixa la pell. La dreta europea es doblega als interessos econòmics, i l'esquerra, amb la seva superioritat moral, mira cap a un altre costat, potser a Palestina.

 

La memòria de les víctimes d'Alep, persones vives encara ara per unes hores, es sumarà a la de Grozny, Mostar, Cambrils, les de les fosses comunes o de les cunetes de la Guerra Civil. Fins i tot la memòria els serà negada. Si algú gosa recordar les vides dels perdedors, serà insultat pels vencedors com aquest setmana hem vist a Cambrils. Deuen pensar que la victòria redimeix els crims i que els absol al judici de la història. 

 

 

 

 




Comentaris

envia el comentari