Mirador indiscret

 

delCamp.cat engega una secció de blogs amb uns objectius molt clars: que veus molt diverses confeccionin un relat del Camp. El Camp som la segona àrea metropolitana i industrial del país i, en canvi, no tenim clar ni qui som , ni què volem, ni on anem, ni el nom del nostre territori tenim clar.

 

Vertebrar un territori bicèfal fins ara ha estat una tasca impossible. Tothom ha escombrat cap a casa i això només ha generat rendiments immediats, pa per avui i gana per demà. Però el demà ja ha arribat i només tenim l’opció de canviar les maneres de fer que hem tingut fins ara. Cal que ens parlem, i sobretot que ens llegim i escoltem. Un pas el fa delcamp.cat posant a disposició de qualsevol persona del Camp que tingui coses a dir aquests blogs.


Aquest primera tongada l’enceten el Màrius Domingo, el naturalista del Camp, i mai millor dit, segur que poques persones com ell coneixen el territori com ell. La Raquel Estrada del Pla ens escriurà en primera persona sobre la literatura del Camp a Llampecs. El perellonenc-tarragoní de la Part Alta Enric Prades enviarà regularment cartes a l’Antònia explicant-li com va la vida a la ciutat. De blog Dibujo Heráldico de Xavier Garcia n’extraurem la informació del Camp, ja que bona part dels escuts municipals del territori pateixen d’una deixadesa que ell apunta i corregeix. La Margarida Paredes, Reusenca de Tarragona, a Agulles de ganxo ens ensenyarà les meravelles que es poden fer amb les mans, materials senzills i molta imaginació. El Jordi Salvadó ens transmetrà el seu optimisme desbordant des del blog Entre naltros parlant en positiu de Reus i del Camp. El mosterenc Jaume Alegre té la vista posada al cel i així ens ho mostraran les seves fotografies espectaculars de la volta celeste. La Francina Fernàndez prendrà el pols a la desvetllada vida cultural de l’Alt Camp i llegirem que Valls no s’acaba amb els calçots i els castells.

 

Per la meva banda engego aquest Mirador indiscret, un petit homenatge a «Mirador», que ha estat la millor publicació periòdica catalana de tots els temps, i que La Guerra va estroncar. Periodisme com aquell ja no se’n fa, ni ara com ara se’n pot tornar a fer. Joan Sales ens explica a Incerta Glòria que la redacció de «Mirador» eren: «formidables talents. Tots irònics, tots escèptics, tots amb corbates italianes de seda natural». Servidor no és cap «formidable talent» ni molt menys, deu ser que la corbata m’apreta massa la nou del coll, sí, deu ser això.




Comentaris

envia el comentari