Patrons de violència

PATÓ GATA BORDA

Diuen que com a societat vam descobrir la violència aquesta tardor passada. Potser més encertat seria dir que ens va caure la bena dels ulls, i encara més precís seria dir que ens la vam treure. Totes les societats són violentes, però unes ho amaguen més i d’altres menys. Totes les societats semblen estables i immòbils, i una sacsada les fa tremolar i a vegades esberlar-se. A la Grècia clàssica ja van retratar aquesta flaca dels humans, Les bacants d’Eurípides és una tragèdia que retrata la follia de la violència i la ceguesa de la ira, i com aquesta acaba destruint-se a ella mateixa. És el nostre destí. De fet, allò que els antics grecs en deien destí, ara en diem societat: ningú pot escapar dels seu destí, ningú pot fugir del lloc on la societat l’ha col·locat. Podem lluitar contra el destí, però a les tragèdies clàssiques ningú no se’n escapava.


 

Patró va ser una obra escrita premonitòriament a l’estiu passat. Tampoc costava massa encertar-la, tots hem patit a la pell un grau major o menor de violència, només calia voler-la veure. El teatre anglès ja va fer l’exercici de visualitzar-la amb l’estil In-yer-face als anys noranta. Sarah Kane va escandalitzar públic i crítica amb les seves crues i –volgudament– repugnants peces. D’això fa vint anys, i ara aquí ens hem adonat que cal veure’ns les vergonyes, perquè en tenim, com tots, moltes.

 

L’actriu Ester Cort, coneguda per donar la rèplica a Emma Vilarasau a La mare a la Villarroel la temporada passada, o que fins fa poques setmanes estava amb els Pàrking Shakespeare exhaurint totes les entrades amb Pornografia de Simon Stephens; és també directora de la companyia reusenca La Gata Borda. L’Ester Cort va voler endinsar-se en el fangar d’experimentar els diversos tipus de violència tot just l’any del desè aniversari d’aquesta companyia. Amb aquesta ja havia fet produccions valentes com la visita dramatitzada al Cementiri General de Reus, s’havia enfrontant a textos de George Tabori, Bernard Marie Koltès, Anna Gavalda o be s’havia capbussant en la tradició de la Commedia dell’arte i de la sàtira estripada dels balls de Dames i Vells. Ara segueix amb Patró, que és un text inèdit, escrit per a l’ocasió i que explora el llenguatge de la violència, perquè aquesta no deixa de ser un missatge entre l’emissor/agressor i el receptor/víctima.   Podreu veure Patró el 3 i 4 de març al Teatre Bartrina de Reus.                                   





Comentaris
Toni
Que vols que et digui.... a mi no em va agradar gens ni mica. Em sap greu.

envia el comentari