Misericòrdia: l'Aparició dels set estels

S'acosten les festes de Misericòrdia i és bon moment per a repassar textos que ens expliquen aquestes festes. Un d'aquest és Reus i la Mare de Déu de Misericòrdia: quatre-cents anys d'història d'Ezequiel Gort i Salvador Palomar. En aquest breu llibre ens fan una síntesi de la història de la devoció a la Misericòrdia a Reus, i també descobrim històries poc conegudes com l'aparició dels set estels

 

Diuen que pocs dies després de traslladar la Mare de Déu al Santuari, el 27 de setembre de 1683, es va obrar un prodigi.Com passa sovint a Reus, en aquells temps hi havia sequera i s'havia demanat a la Verge que fes ploure. Sembla que aquells dies una monja carmelita pujava a resar al terrat del convent que antigament hi havia a la plaça del Prim. Des del terrat resava en direcció a Misericòria, i com que no hi havia edificis alts és molt possible que la veiés amb facilitat. Diuen que aquelles dates es van veure set estels disposats en cercle que es van posar sobre l'ermita, això va passar uns dies i quan aquesta visió va desaparèixer va ploure abundosament. 


Sembla que aquesta notícia està confirmada al llibre d'actes del consell, on consta a l'acta de 8 de març de 1684: 

Que segons personas de autoritat religiosos y religiosas de la present vila, contestan certísimament lo que ells han vist nots passadas de las set llums sobre l'ermita de Nostra Senyora de Misericòrdia. 

Palomar i Gort ens deien que no es tracta d'un text original, sinó d'una interpolació feta cent anys més tard de la notícia que es volia confirmar. Palomar i Gort dubtaven si realment era una tradició oral o bé una invenció posterior.

En tot cas avui dia tenim eines ben senzilles per escrutar el cel d'aquells dies, com és el programa Stellarium que és gratuït i fàcilment utilitzable. Dons jo he estat observant el cel dels dies posteriors al 27 de setembre de 1683 en diressió sud-oest que és on aproximadament es podia situar Misericòrdia mirant-la des del centre de Reus i sí que he trobat una cosa poc vista: la conjunció de Mart i Antares, els dos objectes celestials mes vermellosos que es poden contemplar al cel nocturn i a ull nu.


Llegenda dels set estels
 
 

Podem dir, si no errem els càlculs, que certament aquelles nits hi havia un fenòmen destacable al cel reusenc a sobre de Misericòrdia. Si ja és difícil veure Antares per la seva posició zodiacal, més ho és que l'acompanyi Mart, l'altre rogenca del cel. Si hi ha un cercle o no d'estels, en podríem fer una hipòtesi, a prop d'aquestes vermelloses hi ha estels de primera i de segona magnitud, però això seria fabular. El que sí que em sembla és que aquelles nits, els ulls dels reusencs miraven el cel, i potser la imaginació d'aquells, o dels posteriors, va convertir aquesta conjunció, certament digna de ser contemplada, en una llegenda associada a les seves creences.


 

 




Comentaris

envia el comentari